Fletxes o espai per passar · clic a la dreta avança, a l’esquerra torna · F pantalla completa · Esc torna aquí.
A font/ hi ha genera.py, que fa aquesta pàgina, i les figures.
TEMA 2
i qui mana de veritat dins l’ordinador

PREGUNTA PER A LA CLASSE
«Imagina que no hi ha sistema operatiu.»
Què hauria de saber fer cada programa?
Els programes li demanen les coses a ell, no al maquinari.
Decideix qui fa servir la CPU (el planificador, scheduler), quanta memòria té cadascú i qui escriu al disc.
Impedeix que un programa entri on no li pertoca.
Sense ell, cada programa hauria de saber parlar amb cada model de disc, de pantalla i d’impressora.

El cor del sistema.
Sempre en marxa, des que arrenques fins que apagues.
Arrenca el sistema quan la BIOS li passa el control
Controla el maquinari. És l’únic que ho pot fer
Reparteix la CPU entre els processos
Gestiona la memòria i els permisos
Atén les interrupcions i les peticions

Pantalla blava
WINDOWS
Kernel panic
LINUX
El que falla és el nucli. No hi ha ningú per damunt que el pugui salvar, i atura la màquina.
I per què un programa que es penja no ho fa? Perquè anava en mode usuari.

Un avís de fora que fa que el nucli deixi el que fa per atendre’l.
El tic del rellotge és el que permet treure la CPU a un programa. Sense ell, no hi ha multitasca.

Les dues acaben al mateix lloc: el nucli.
PREGUNTA PER A LA CLASSE
I per què?
Windows, Linux i macOS: tots tres híbrids i multi. Els diferencia la llicència.

LA DIFERÈNCIA CLAU
Microkernel: si es penja el controlador de la impressora, es penja la impressora.
Monolític: el controlador viu dins el nucli i es pot endur tot el sistema.
A canvi, el monolític és més ràpid.
Gairebé tots els d’ara: multi, multi i multi.
Codi obert: el pots veure, modificar i redistribuir.
EXEMPLES
Linux, FreeBSD
Codi tancat. L’ús el limita una llicència comercial.
EXEMPLES
Windows, macOS, iOS
No pagues, però el codi és tancat.
EXEMPLES
Alguns sistemes de mòbil
El primer ja et ve fet.