Repàs · Tema 3. Els nombres de l'ordinador
omple, corregeix i mira què et falla
La nota surt de les 44 preguntes de resposta curta. Les preguntes obertes no puntuen, perquè no es poden corregir soles.
La solució només surt on hagis contestat. El que deixis en blanc es queda en blanc: així no et pots donar les respostes sense pensar-hi.
Posa-hi el nom abans de descarregar el PDF: si no, no se sabrà de qui és.
Guiat 3.1
Quant val 0110 1101? Col·loca els bits a la taula i suma.
| 128 | 64 | 32 | 16 | 8 | 4 | 2 | 1 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Suma:
Practica 3.3 — Ara de vuit bits
Dibuixa tu la taula al costat.
a) 0000 1010 =
b) 0011 1010 =
c) 1000 0001 =
d) 1111 0000 =
e) 1111 1111 =
(Comprovació del primer: 0000 1010 val 10.)
Comprova-ho tu sol. Si el binari acaba en 0, el resultat és parell. Si acaba en 1,
és senar. Si no et quadra, has sumat malament. Busca-ho abans de seguir.
Guiat 3.4
Escriure 83 en binari. Completa la taula.
| Xuleta | Hi cap? | Hi poso | Em queda |
|---|---|---|---|
| 128 | no hi cap | 0 | 83 |
| 64 | sí que hi cap | 1 | 83 − 64 = 19 |
| 32 | |||
| 16 | |||
| 8 | |||
| 4 | |||
| 2 | |||
| 1 |
Resultat:
Comprovació (suma els pesos on has posat 1):
Practica 3.5
Escriu en binari. Fes la taula cada vegada, encara que et sembli lent. Al cap de cinc et sortirà de
memòria.
a) 7 =
b) 20 =
c) 100 =
d) 176 =
e) 255 =
(Comprovació del primer: 7 és 111.)
### 3.1. Una altra manera: dividir entre 2
Hi ha un altre mètode. Alguns professors el demanen i a alguna gent li agrada més.
Divideixes entre 2 una vegada i una altra, apuntes la resta, i al final **llegeixes les restes de
baix cap a dalt**.
45 en binari:
| Divisió | Quocient | Resta |
|---|---|---|
| 45 ÷ 2 | 22 | 1 |
| 22 ÷ 2 | 11 | 0 |
| 11 ÷ 2 | 5 | 1 |
| 5 ÷ 2 | 2 | 1 |
| 2 ÷ 2 | 1 | 0 |
| 1 ÷ 2 | 0 | 1 |
De baix cap a dalt: 101101. El mateix resultat que abans.
Atenció. L'errada típica és llegir les restes de dalt a baix. Es llegeixen al revés,
començant per l'última. Fes servir el mètode que vulguis, però fes servir sempre el mateix.
Guiat 3.6
Passar 1100 1010 0111 a hexadecimal.
| Grup | 1100 | 1010 | 0111 |
|---|---|---|---|
| Quant val | |||
| Símbol hex |
Resultat:
Practica 3.7
a) 1111 0001 a hexadecimal =
b) 0010 1101 a hexadecimal =
c) 3F a binari =
d) A0 a binari i després a decimal =
(Comprovació del primer: 1111 0001 és F1.)
### 4.3. L'octal: el mateix però de tres en tres
L'octal té 8 símbols: del 0 al 7. No hi ha ni 8 ni 9.
Funciona igual que l'hexadecimal, però amb un canvi:
Cada 3 bits són exactament un símbol octal.
Tres bits, perquè amb tres bits caben vuit combinacions: de 000 a 111, que és del 0 al 7.
| Octal | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Binari | 000 | 001 | 010 | 011 | 100 | 101 | 110 | 111 |
### Exemple resolt 5
Passar 110 101 011 001 a octal.
Ja ve partit en grups de tres. Tradueixo cada grup:
- 110 → 4 + 2 = 6
- 101 → 4 + 1 = 5
- 011 → 2 + 1 = 3
- 001 → 1
Resultat: 6531
I al revés: 542 en octal és 101 100 010 en binari.
Atenció. També s'agrupa des de la dreta. I si sobren bits a l'esquerra, s'omple amb zeros
fins a tenir grups de tres, no de quatre.
Practica 3.8
a) Passa 111 010 a octal.
b) Passa 354 en decimal a octal. (Pista: passa'l primer a binari.)
c) Quin és el nombre més gran que es pot escriure amb dues xifres octals? Digues-lo en octal i en
decimal.
d) Omple la taula.
| Decimal | Binari | Octal | Hexadecimal |
|---|---|---|---|
| 75 | |||
1 0110 1011 |
|||
113 |
(Comprovació de la primera fila: 75 en binari és 1001011.)
Per què existeix l'octal? Perquè els ordinadors antics treballaven amb paraules de 12, 24 o
36 bits, tots múltiples de 3. Avui és més rar, però encara el trobaràs als **permisos de fitxers
de Linux**: quan algú escriu chmod 755, aquell 755 és octal.
Practica 3.9
a) Quants valors hi caben en 6 bits?
b) Quin és el nombre més gran que cap en 4 bits? Escriu-lo en binari i en decimal.
c) Vull numerar els 780 alumnes del centre. En tinc prou amb 8 bits? I amb 10?
Practica 3.10
a) 101 + 011 =
b) 1100 + 0011 =
c) 1111 + 0001 =
d) 1010 1010 + 0101 0101 =
(Comprovació del primer: 101 + 011 = 1000, o sigui 5 + 3 = 8.)
Practica 3.11
a) Si la A és 65, quin nombre li toca a la D?
b) Si la a és 97, quina lletra és el nombre 101?
c) La M és 77. Quin nombre té la m?
d) Escriu la paraula Sol en nombres ASCII. (Pista: la S és 83.)
e) Quants bytes ocupa en UTF-8 la paraula any? I la paraula açò? Compta lletra per lletra.
(Comprovació del primer: la D és 68.)
Practica 3.12
a) Quants bytes hi ha en 4 KiB?
b) Quants bytes hi ha en 1 MiB? (Pista: 1.024 × 1.024)
c) Un pendrive posa 32 GB. Quants GiB veuràs a l'ordinador, més o menys?
Practica 3.13
a) Tens 50 Mbps. Quants MB/s són?
b) Una pel·lícula en alta definició ocupa 3 GB. Amb una connexió de 100 Mbps, quant trigues a
baixar-la?
c) Una operadora anuncia «1 giga de fibra». Quants MB/s són de veritat?
d) Has trigat 2 minuts a baixar un fitxer de 900 MB. A quina velocitat anaves, en MB/s i en Mbps?
(Comprovació de la primera: 50 Mbps són 6,25 MB/s.)
A. Omple la taula
Falta una casella de cada fila.
| Decimal | Binari | Hexadecimal |
|---|---|---|
| 12 | 1100 |
|
0001 1111 |
1F |
|
| 42 | 2A |
|
| 64 | 0100 0000 |
|
| 255 | FF |
|
1100 1000 |
C8 |
|
| 7 | 0111 |
B. Vertader o fals?
| Frase | V o F | Per què |
|---|---|---|
1010 val 10 |
||
| En un byte hi caben 256 valors | ||
FF val 255 |
||
| 1 kB i 1 KiB són el mateix | ||
| Un binari que acaba en 1 és senar |
C. Problemes
Problema 1. Cada color d'un píxel fa servir un byte: un per al vermell, un per al verd i un per
al blau. Quants valors diferents pot prendre cada color?
Problema 2. El color #FF0000 és vermell del tot. Escriu els tres bytes en binari i digues quin
valor té cada color.
Problema 3. Un error de Windows mostra l'adreça 0x00A4. Passa-la a binari.
Problema 4. Tens un pendrive de 8 GB. Vols copiar-hi 2.000 fotos de 4 MB cada una.
Hi caben? Fes els comptes.
Problema 5. El teu mòbil té 128 GB i ja en té 96 ocupats. Vas de viatge i fas 40 fotos cada dia
durant 12 dies. Cada foto ocupa 5 MB i cada vespre graves un vídeo de 800 MB. T'hi cabrà tot?
Problema 6. Vols baixar una sèrie sencera: 10 capítols de 1,5 GB cada un. Tens fibra de
600 Mbps. Quant trigues? Dona el resultat en minuts.
Problema 7. Has de pujar un vídeo de 2 GB a internet. La teva connexió té 600 Mbps de baixada
però només 50 Mbps de pujada. Quant trigaràs? Per què no serveix el número gran?